Marc teòric

Cada dia es fa més evident a Catalunya que, al costat del progrés econòmic d'una part de la societat catalana hi ha una nova realitat persistent, la de la població en situació de risc de pobresa i exlusió social.
Es tracta d'una pobresa no tant lligada al fet de passar gana o de no tenir un sostre (tot i que d'aquest tipus de pobresa extrema també n'hi ha), sinó a la pobresa resulant de la dinàmica econòmica i social de les societats més riques.

En relació a la pobresa a catalunya cal fer dues grans constatacions: la primera és el seu increment. La segona, la complexitat i diversitat de formes en què es manifesta. Després d'uns anys en què s'havien reduït lleument les taxes de pobresa, a principis dels anys noranta es constata un canvi de tendència. Mentre que l'any 1996 la pobresa afectava un 14,30% de les llars catalanes, l'any 2000 n'afecta el 18,6%, és a dir, 1.181.700 catalans i catalanes viuen amb menys de 5.805,8 euros l'any.

D'altra banda sabem que no existeix un únic perfil de pobresa, sinó que aquest risc es deu a fenòmens molt complexos, associats a un conjunt també divers de situacions i circumstàncies. És cert però, que hi ha un perfil de persones que tenen més probabilitats de patir una situació de risc de pobresa i exclusió social. Es tracta de raons de génere i edat. Ser dona i gran són, factors de risc.

www.xarxanet.org. (2012)

*Dades extretes del Panel de Desigualtats a Catalunya (PaD).